En la casa del parc ens expliquen sobre el mapa els itineraris a seguir.
Ens acompanya la Natàlia Jiménez del Centre de Natura Arabogues
Trobem una vegetació frondosa d'alzines i pins
En tot l'itinerari trobem moltes flors que en aquesta època de l'any mostren el seu màxim esplendor.
Ha fet un matí amb núvols però de cara a la tarda comença a obrirse el cel i podem veure les inmenses serralades que ens envolten.
Ens aturem a dinar al antic Mas del Barró, ara en runes
En apropar-me al mas, de sota els peus ens surt xiuxejant un escurçò que ens dona un ensurt considerable.
A prop del mas hi ha una gran font d'un aigua clara i fresca que ens retorna el cos i l'esperit.
Dinem al costat del mas i ens refem una mica
Al baixar passem per uns barrancs on podem veure unes inmenses roques mogudes per la força de l'aigua.
A
M
Al mirar un moment al cel ens sorpren un fenòmen singular, es tracta d'un anell iridisat al voltant del sol. Improvitzem una 'màscara' de paper per fer una foto.
Visitem la fageda i quedem vocabadats davant la imponent presència del "Pare Faig"

<-- QTVR cúbic [necessita QuickTime 5]
Es calcula que aquest arbre monumental té uns 400 anys.
A
El tercer dia ens acompanya Joan Navarro Pitarch
El divendres ens acompanya.... i fem un parell d'itineraris més. En el riu dels Estrets fem aquesta panoràmica i n'enregistrem el sò ambient.

<-- QTVR amb audio
En un dels itineraris podem trobar un indret interessant, una mena de cova on Picasso va passar uns dies pintant amb el seu amic Manel Pallerès durant l'agost de 1898

Més informació: http://www.tamu.edu/mocl/picasso/tour/t98.html
Més edevant trobem el Mas de Quiquet, també vinculat estretament al'estada de Picasso als Ports. D'aquesta casa, ara totalment restaurada, en podem veure una tela al oli al musu Picasso de Barcelona.

Més informació: http://www.elsports.org/quiquet.htm
museu Picasso: http://www.museupicasso.bcn.es/colleccio/index_collec.htm [6]
Just al costat del Mas de Quiquet podem veure aquesta alzina inmensa
Molt aprop trobem el Mas de la Franqueta, l'únic encara habitat de la zona
Hi viuen dos germans, ja vellets, que ens acullen i ens donen una gran quantitat d'explicacions sobre la seva vida i activitats. Viuen com fa cent anys... no tene llum elèctrica i es deplacen a peu. Es dediquen al conrreu de l'horta, els animals de granja i els ruscos d'abelles de mel.
L'austeritat i el costum d'aprofitar-ho tot. Aquí podem veure una galleda construida amb una garrafa d'aigua de les que llecem a diari.
En parlar del boix, ens ensenyen una cullera que va fer un d'ells els anys que feia de pastor i ens regalen una branca de boix, collit al temps, per que ens poguem fer les nostres culleres.
Al sortir del mas per continuar el nostre itinerari trobem a terra una petita cabana (d'uns 15 cm d'alt) feta mab pedretes... una incògnita: qui l'hauria fet? una lliçó de construcció tradicional? un ritual desconegut?
Una vegada més les fonts... un plaer ancestral, veure i sadolllar-se d'aigua pura i cristalina just del lloc on brolla sense parar... un petit anunci del paradís...
L