Sant Maurici

El dia de Sant Jordi, el Pere i el Josep pujem desde Spot on hem fet nit cap a l'estany de Sant Maurici. Ens acompanya novament Jaume Comes, responsable d'informació del Parc. El día és magnífic però les darreres calors han mermat molta neu.
El Pere en arribar a l'estany de Ratera.
El Josep amb dures feines pot amb el seu cos i l'equipament fotogràfic. Però l'esperit i l'entusiasme ajuden a superar-ho
En arribar al refugi d'Amitges podem gaudir d'una extraordinaria visió del paisatge que ens envolta i aclapara.
Ha valgut la pena l'esforç. Tenim gairebé a tocar les 'agulles' d'Amitges
Despres baixem cap al Mirador de Sant Maurici. Allí s'obra de nou davant nostre un espectacle indescriptible... el dia efectivament ens permet veure els multiples horitzons i profunditats
De retorn visitem les restes d'una antiga caserna que l'exercit espanyol va instal·lar en aquets paratges els anys 40 quan els maquis eren actius al Pirineu. El lloc tenia un valor estratègic ja que el pas de Ratera unia la Val d'Aran i el Pallars. Aquesta caserna va ser activa fins als anys 60.
El seu interior ens produiex uns extranys sentiments i la imaginació no pot imaginar les histories que en aquell lloc es deurien produir.
Els fantasmes de la caserna (i el cançament) van provocar víctimes en els visitants... es l'hora de marxar...
Ja quasi a la sortida del parc podem veure un grup de daines a un centenar de metres.
Aigüestortes

L'endemà dia 24 el el Pep Gilabert i l'Àngel Monsó ens acompanyen en un dia també esplèndit
Molt deviat tenim la primera sorpresa: podem veure molt aprop un grup d'uns 10 isards que pasturen vora el riu 'herba tendra que surt despres del desglaç
Aquest desglas es manifesta amb força quan passem aprop dels salts del riu
Arribem a l'estany Llong on també la calor comença a fondre la neu i el gel.

<-- QTVR
Enfiem cap a la part més costeruda del nostre itinerari, la pujada a l'estany "Redó"
A l'estany Redó fem unes quantes fotos panoràmiques i dinem en una solana
...al nostre davant tenim la presència imponent de ls montanyes que ens envolten i ens fan remoure l'esperit... el paradís deurà ser una cosa així
No puc estar-me de veure en les aigues cristal·lines i fresques que surten de l'estany Redó... normalment un acte elemental i senzillun però aquí un autentic balsam i plaer.
Ja de tornada també fem parada per deleitar-nos en un altra font, es tracta de la font de la Pega, ja que en aquest lloc hi habia un antic forn per destil·lar la resina de pins i avets... s'en obtenia la "pega" que així anomenaven la trementina, tan utilitzada per moltes aplicacions i remeis
Hem d'agrair als nostres guies no solzament la seva ajuda sinó també el seu extraordinari entusiasme i passió per aquesta feina que tene el privilegi de fer cada dia en aquest lloc.
La primavera esvalota els animalons que busquen desesperadament parella, però no us equivoqueu... el petit és el mascle!