La Seu Vella de Lleida, Porta dels Apòstols

Col·locada a la façana oest, és des d'aquesta porta per la que s'accedeix de l'exterior al claustre. La seva construcció data dels segles XIV i XV prenent com a model l'arquitectura gòtica francesa, semblant a la catedral de Chartres.
Iniciada pel mestre d'obres Bartomeu Robió, existint un projecte de Guillem Seguer de mitjan segle XIV, consta d'una gran portalada amb arquivoltes apuntades profusament decorades que se sostenen als pilars on es van col·locar tota la iconografia dels apòstols, coronats per pinacles gòtics. Al mainell de la porta es va col·locar la imatge de la Mare de Déu del Blau i al timpà el passatge bíblic del Judici Final, representant en el centre a Crist entronitzat i amb uns relleus a tots dos costats amb símbols de la Passió, aquests treballs escultòrics van ser encarregats a Jordi Safont, que va ser ajudat pel seu deixeble Bertran de la Borda.

Amb el mestratge de Robió coincidí fins al 1364 amb l'estada a la seu de Jaume Cascalls que dirigia els treballs de la porta. Guillem Solivella entre els anys 1390 i 1394 va realitzar la Verge del mainell, Sant Pau, Sant Pere, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Les imatges dels apòstols Pere i Pau van ser substituïdes al segle XVII per altres de Claudi Perret. El mestre d'obres i escultor Carles Galtés de Ruan (mestre Carlí) va ser l'autor de Sant Jaume el Major,Sant Bartomeu i Sant Andreu.
Cap als anys 1445, Jordi Safont va realitzar junt amb els seus col·laboradors els apòstols Jaume el Menor, Sant Felip, Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant Maties.
L'any 1490 es va construir per Francesc Gomar un pòrtic semblant al de la porta dels Fillols, del qual es conserven només restes, aquest porxo tenia tres voltes de creueria les dues laterals més petites.
Entre els anys 1982 i 1984 l'arquitecte Ignasi Miquel va realitzar les obres de condicionament de l'esplanada dels Apòstols, el més significatiu és la creació d'una fossa al llarg de tot el perímetre de la muralla com a funció de barana i resolent així la visualització del paisatge sense cap impediment arquitectònic. Com assenyala Miquel Espinet:
"
...es tracta d'una magnífica posada en escena d'una esplanada històrica en el Turó de la Seu Vella. Expressió minimalista i austeritat de materials per a una obra d'arquitecte poc coneguda."

+info